24/7

damiablauEl cursor pampalluga esperant que escrigui alguna cosa. El teclat del despatx del balcó ressona mentre qui el fa anar estudia. Els radiadors van fent soroll tot escalfant la casa. El més petit estirat al meu costat fa la pipa i remuga qui sap què. Mossega una manta. Es descobreix un genoll. Es descobreix un peu. Segueix remugant. El miro. No aconseguia fer la pipa. Ve l’estudiant, saluda al petit, i el petit somriu. La mare s’ho mira i observa. La vida va passant davant els seus ulls. Fa quatre mesos que la vida creix a passos de gegant. A pas d’un petit que ho té tot per descobrir. El més bonic i el més dur d’acompanyar una existència, el més bonic i el més dur d’experimentar una vida que no és la teva però que tu has creat.

El petit fa la pipa. Segueix dient coses en el seu idioma. Prova de fer la croqueta. Em rasca el genoll, ho sap? No. Em sembla que encara no ho sap. Es mira la mà per milèsima vegada. Aviat descobrirà que és seva i que la pot controlar.

La vida, la teva, a vegades sembla congelada. Aturats els dies s’assemblen molt l’un a l’altre, i al mateix temps mai és el mateix. Cada dia descobrint alguna cosa diferent, però molt igual a la passada. D’una manera brutal el petit et necessita. Ho sabies, però fins que no el tens entre els teus braços, brut, llefiscós i assedegat de calor, no descobreixes com de gran i bestial és aquesta dependència. S’obren abismes al teu voltant, i sempre vas acompanyada. Et busques i no et trobes. El busques i no el trobes. Us busqueu i no us trobeu. I el món al voltant no ha deixat de girar. Ets alguna cosa més, a part de mare?

 

 

 

 

Anuncis

Sang i llet agra.

He creat vida.
Vaig gestar un cos amb ànima i sentiments, la Persona.
L’alimento. L’acarono. L’abraço.teta
Menja. Caga. Pixa. Vomita. Creix. Viu. Estima. Sent.

La meva roba fa olor de llet agra.
De llet digerida.
Sóc llet.
La meva llet.
La que jo fabrico i emmagatzemo continuament fins que el meu fill necessita beure’n.

Mama. Mama de les meves mames.
Aprèn. Plora. Crida. Remuga.
A crits reclama el que és seu.
Amb tres mesos ja és prou independent per saber el que necessita.
Ja té la força per fer-se valer, per dir que és aquí.
Per dir que ell també ha de ser escoltat.

I entretant torna a mi la sang.
La meva sang.
La que jo acumulo en el meu úter i s’escapa quan un òvul no s’hi enganxa
Cada mes tornarà a desprendre’s per caure, per perdre’s, per ser un riu.
Mai em banyaré dues vegades en la mateixa sang.

Sang i llet agra.

Les muntanyes russes que venen i van.
El cicle de quatre estacions que cada mes transporten sensacions que em desdefineixen.

Com conviure amb ambdós estats?
Els revolts i els ràpids d’un riu de sang.
Les cascades i els gorgs d’un riu de llet.

Sóc hormona,
sóc tendresa,
sóc una abraçada imaneta
sóc calidesa.

Ell fet de la meva sang i de la meva llet desprèn una pau mai sentida.
Puresa i felicitat concentrats en la genuïtat d’un somriure a punt de ser alimentat.

Pamparampam.

yas20001text-

Pamparara, pampararaparapapa.

I així cantussejant dolçament acaba el dia,
entre paraules i repics de teclats.

Plàcidament es va tancant la porta de les dotze,
el llindar de l’hora d’anar a dormir.

La revolta de pensaments no s’atura,
mil coses al cap en fila i en desordre,
recapitules, endreces, deixes escapar,
i apuntes.

Et graves a foc els teus ideals,
les teves creences,
els teus principis, les teves opinions.

Et tatues per si mai perds el nord,
que la vida gira i continuarà girant.

Que cal aguantar l’equilibri,
que cal caminar, no defallir.
Que sense esforç la vida no compta,
que sense la baralla contra les adversitats
només pots fer que quedar-te al lloc on estàs.

Que demà sempre hi haurà un altre dia, i un altre, i un altre.

Que tindrem oportunitats per tornar a fer les coses,
si cacem les ocasions per fer-les per primer cop.

Es ralenteixen els minuts i canviem de dia,
en uns segons hem empès l’any una mica més endavant.

Per seguir posant un peu davant de l’altre,
per continuar la història que vas començar ahir,
per persistir en la vivència del temps que tens entre les mans.

http://www.youtube.com/watch?v=YIkX6dBEIqs

Queda’t prou a prop.

Queda’t prou a prop.

Per si mai tinc una urgència.
Per si mai he de parlar.
Per si mai he de plorar per tornar a començar.
Per si mai defalleixo i les cames em paren i no volen continuar.
Per si mai tinc una ferida que torna a sagnar.
Per si mai se’m gela l’existència.
Per si mai es cansa una vida i se li acaba l’alè.
Per si mai m’ofega el nus de la gola que de tant en tant m’apreta i no em deixa pensar.

Per si mai necessito una ma amiga que em faci mirar a un altre costat.
Per si mai vull que em facin riure.
Per si mai de cop tot es fa massa complicat.