A cavall d’una mà suau.

Cavalls. Vents. Pluges. Sistema. Presses. Competir. Pressions. Expectatives. Judicis. Tenir. Obtenir. Posseir. Voràgine. Normes. Convencions. Obligacions. Cadenes. Caos. Desordre. Improvitzar.

Improvitzen el teu desordre, t’encadenen a un caos.
Convencions que t’obliguen a seguir les normes.

La norma que et lliga a la voràgine de voler posseir, voler obtenir.
Tenir, tenir, tenir. Mai deixar anar, mai ser lliure.

Et jutgen per les expectatives que han posat en tu.
Et jutges per les expectatives que t’has posat tu, en tu.

La pressió per competir en un joc que no has triat.
Un sistema que no contempla la possibilitat de ser, no semblar.

Vols ballar sota la pluja.
Vols deixar que el vent et despentini.
Vols anar a cavall de la teva vida.

Dur-ne tu el control.
A la teva manera.
Sense regnes.
Sense estrebades.
Sense crits.
Amb paraules.
Amb calidesa.
Amb afecte.

Amb una mà suau que et digui,

endavant.

Anuncis

L’última compra. (I)

Quan la policía va arribar a l’escena del crim, el que van trobar era molt lleig, trist i mort. Una senyora, d’uns 70 anys estesa al terra, al mig d’un carrer transitat. El seu carro de la compra antic, de color gris i desmanegat, reposava al terra, amb tot el seu contingut desendreçat, els yougurts explotats, les croquetes congelades desfetes, el peix descomposat sobre el ciment. Els platans, els enciams i una dotzena d’ous esclafats pel terra, banyats en la sang que havia rajat sense repòs del coll de la pobra dona. La velleta havia tingut la mala sort d’estampar-se contra la vorera quan va caure i li havia reventat el crani. El seu cervell havia quedat escampat sobre el ciment. L’expressió de la dona era de sorpresa i de pau a la vegada. Potser esperava morir com abans millor, potser no esperava que fós així.

Escrit a terra, amb sang, hi havia un número. 1412.

A l’altra banda de la ciutat, un jove de divuit anys, amb una bossa de plàstic on hi du una cocacola i una bossa de patates, no sap encara que li queden poques hores de vida.