Cops de vida.

 

IMG_20160812_102943

Quan et mous,
quan proves els teus braços,
quan experimentes amb els peus,
et fas un lloc dins el reduït món que és el meu ventre.
Petit, càlid, ingràvid, aïllat.
Et mous, ho noto, i ho veig.
Ho veiem.

Ja tens prou força per dir que existeixes.
Cada cop que ens dónes és una petita alegria.
Un senyal sideral de que ets aquí, molt a prop, a punt d’arribar.
Creixent a un ritme imparable.

Arribaràs amb la nostra ajuda,
jo t’empenyeré,
el pare m’ajudarà a empènyer,
i tu faràs el teu primer esforç descomunal.

Amb amor,
amb instint,
amb les forces que ens donaran les ganes
de veure’ns,
de tocar-nos,
de tenir-nos amb nosaltres.

Segueix fent-te lloc dins meu,
remou-me per dins.
Cada moviment és
una onada d’il·lusió,
i una meravella.

 

Dijous

Image

La força de voluntat contra la debilitat que infereixen, misteriosament, els dijous.

Són plàcids, tranquils, com qualsevol altre dia de la setmana.

A mida que passa el dia vas recordant, pensant, enyorant.

Al vespre tot és melancòlic, t’envolta una mena de tristesa.

I a la nit, dins la foscor t’entra un impuls que podries controlar amb la ment, però el cor guanya.

Acabes enviant un missatge, una senyal, sense la resposta esperada, sense resposta.

Però aquest dijous serà diferent.

Un dijous que comença amb melodies noves, nous aires de calor i primavera.

Colors que tornen després d’aquest hivern adormit en mig de llençols sense canviar.

La joia que es suma de dies assolellats, d’amics en amics, d’alegria en alegria.

Vols que segueixi viva la sensació de plenitud, que continuï la llum, la calor.

Que estigui sencera quan arribi el matí, que cap missatge sense receptor, que tu has enviat, ho espatlli.

I avui, com el proper dijous, no hi pensaràs, no serà ningú important. I seguiràs caminant.

Queda’t prou a prop.

Queda’t prou a prop.

Per si mai tinc una urgència.
Per si mai he de parlar.
Per si mai he de plorar per tornar a començar.
Per si mai defalleixo i les cames em paren i no volen continuar.
Per si mai tinc una ferida que torna a sagnar.
Per si mai se’m gela l’existència.
Per si mai es cansa una vida i se li acaba l’alè.
Per si mai m’ofega el nus de la gola que de tant en tant m’apreta i no em deixa pensar.

Per si mai necessito una ma amiga que em faci mirar a un altre costat.
Per si mai vull que em facin riure.
Per si mai de cop tot es fa massa complicat.