Sang i llet agra.

He creat vida.
Vaig gestar un cos amb ànima i sentiments, la Persona.
L’alimento. L’acarono. L’abraço.teta
Menja. Caga. Pixa. Vomita. Creix. Viu. Estima. Sent.

La meva roba fa olor de llet agra.
De llet digerida.
Sóc llet.
La meva llet.
La que jo fabrico i emmagatzemo continuament fins que el meu fill necessita beure’n.

Mama. Mama de les meves mames.
Aprèn. Plora. Crida. Remuga.
A crits reclama el que és seu.
Amb tres mesos ja és prou independent per saber el que necessita.
Ja té la força per fer-se valer, per dir que és aquí.
Per dir que ell també ha de ser escoltat.

I entretant torna a mi la sang.
La meva sang.
La que jo acumulo en el meu úter i s’escapa quan un òvul no s’hi enganxa
Cada mes tornarà a desprendre’s per caure, per perdre’s, per ser un riu.
Mai em banyaré dues vegades en la mateixa sang.

Sang i llet agra.

Les muntanyes russes que venen i van.
El cicle de quatre estacions que cada mes transporten sensacions que em desdefineixen.

Com conviure amb ambdós estats?
Els revolts i els ràpids d’un riu de sang.
Les cascades i els gorgs d’un riu de llet.

Sóc hormona,
sóc tendresa,
sóc una abraçada imaneta
sóc calidesa.

Ell fet de la meva sang i de la meva llet desprèn una pau mai sentida.
Puresa i felicitat concentrats en la genuïtat d’un somriure a punt de ser alimentat.

De quan després de l’enèsim concert la Yasmina va veure que necessitava parar (una mica).

Un bon dia em vaig sentir molt cansada de ser fan incondicional. Un bon dia em vaig fer dels que només repeteixen de tant en tant. Un bon dia em vaig adonar que ser fan incondicional era un succedani d’enfrontar-me a certes pors. Un bon dia, de ja fa uns bons anys, vaig necessitar frenar, i mirar i veure amb ulls més crítics.

Aquell dia les meves prioritats van canviar.

Més temps amb els amics. Més temps per pensar en mi. Més temps per seguir assaborint les rutes i nits de concerts ara preses amb més calma. Més temps per posar sentit al desordre. Més temps per raonar les meves raons amb mi mateixa. Més temps per somriure-li a vida. Més temps per calcular cada pas. Més temps per posar seny. Més temps per trobar l’estabilitat. Més temps per buscar el que em calia. Més temps per discernir la necessitat de la voluntat. Més temps per fer fugir fantasmes. Més temps per descansar les emocions. Més temps per centrar les energies en objectius reals. Més temps, en resum, per “tenir un bon pla per poder reduïr el marge d’error.”

Lots de vins i cava.

Es poden guanyar i rebre molts lots de vins i cava en aquesta vida. En sortejos, a la feina, a la tòmbola, pel carrer,a la ràdio, regalats per la cara i amb carinyo, en un súper, en un “rasca y gana”, en el sorteig del mercat de la ciutat, del “Carrefuá” o el Mao de la cantonada. Et poden tocar moltes coses gratis en aquesta vida, no seràn diners mai, però eh, unes ampolles de vi, una entrada a un concert o a una obra de teatre, o uns bombons no estan mai de més.

D’aquests lots de vins pots fer-ne diferents coses.

Pots guardar les tres ampolles i escollir una sola persona amb qui compartir-les, sense saber si després ell o ella també voldrà compartir íntegrament les seves amb tu.

També tens la opció de guardar-les bé fins que aparegui la persona adequada amb qui beure el vi i el cava. Ara, corres el risc de que la persona en qüestió no arribi mai o que arribi quan el vi ja s’hagi picat.

Abstenir-se de guardar-les i beure-les un sol. Beure sol no és recomanable.

Existeix la opció de no reservar les ampolles per ningú en concret. D’anar-les obrint a mida que vagis coneixent a persones amb qui et vingui de gust compartir-les. Una per persona, sense passar-se. No s’ha de donar massa d’entrada. Després ja es veurà si amb alguna d’aquestes persones hi voldràs compartir les entrades, els bombons o els concerts.

Pots organitzar un sopar amb els amics i compartir amb tots una vetllada simpàtica, divertida i amena regada amb el vi blanc o negre que tothom haurà posat dels seus respectius lots.

En tot cas, jo optaria per fer una barreja de les dues últimes opcions. Ni apostar tot a negres, ni a blanques, ni a cors, ni asos, ni com sigui que es fan les apostes als casinos. Optaria per anar vivint la vida i el que arribi com et vingui, i donar a petites i grans dosis a les persones que ens anem trobant pel camí, amics, amants, família, amors. Segons com, quant i què el teu cor et demani d’oferir.

Potser en un primer moment posaries tot el vi a la “parrilla” però després descobreixes que l’altra persona no ho vol o que a tu tampoc et venia tant de gust. Doncs alegra’t de no haver-ho donat tot d’entrada, perquè la ressaca encara hauria estat més dolorosa, llarga i insistent.

Amb el fred i les mandarines, la nostàlgia.

Passejant pel carrer el fred s’enfila pels narius i s’endinsa profundament dins el cervell. Els vents, les pluges i potser les neus ja són aquí a punt per descarregar. T’enfonses bé dins el teu abric i t’amagues sota el barret. Llàstima que l’abric és vermell i no pots passar desapercebuda, avui que et ve poc de gust creuar-te amb gent pel carrer.

A les botigues ja es comencen a vendre articles de Nadal tot just acabada la castanyada, que des de fa anys es va convertint en una mena de tradició americanitzada amb disfresses de bruixes, zombies i polítics. Garlandes, boles de nadal, arbres platejats, corones sintètiques, pessebres inflables, caganers higienitzats. Tot continua dient, “compra, compra, compra”.

A casa la olor de les primeres mandarines de la temporada et porta records feliços dels sopars de diumenges d’advent. Sopars extraordinaris, tots cinc als vespres dels diumenges de desembre, al voltant d’una taula. Espelmes cremant en una corona. Plegàvem la pell del cítric ben a prop de les flames i unes gotetes  feien una espurna passant pel foc.

Fa anys que les ocupacions ens han fet perdre el costum però recordes amb tendresa els dies dolços i innocents de qui creu que durant la vida tot continuarà igual. Aquest Nadal serà diferent, i estrany. Les dues persones que més t’estimen en aquest món seran lluny de casa vivint el seu primer Nadal diferent, i estrany. Allunyats, però a prop, construirem un nou temps de Nadal.