9 mesos dins, 9 mesos fora

9 mesosAvui, fas nou mesos. 39 setmanes. Que és exactament la quantitat de temps i caliu que vas passar dins meu. 9 mesos de dubtes, de patiments, d’angoixes, de nits mal dormides i sentiments a flor de pell, d’esgotament constant, de cagar-la molt, de ser una mica zombie. De plors i “drames”.

De caques explosives i pipis a la samarreta després del bany. De glopades i rentades de roba víctimes de les fuites dels bolquers. De condecoracions a la roba amb babes i mocs que al final ja no et canvies, perquè “total ja…”

Però també 9 mesos d’amor i alegria, de créixer i aprendre cada dia més. De processos, de creixement mútu i constant. De renéixer. De passar de zero a cent. D’evolució i maravellar-nos cada dia amb els teus somriures i les teves abraçades, i l’espai que cada dia ocupes amb més força i curiositat al teu voltant. D’encertar-la i veure que moltes coses les estem fent bé i com voliem. De reafirmació i empoderament.

Ara venen mesos de córrer darrere teu per pujar escales, i baixar-les i ficar-te en llocs dels quals no podràs sortir i obrir armaris, i aviat, aixecar-te. I nosaltres ser allà quan hagis caigut, quan no trobis la sortida, per buidar els armaris perillosos i posar-hi coses que no et puguin fer mal, i donar-te ànims i presència perquè t’aixequis segur de tu mateix i començar amb les teves primeres passes. Comença, una mica i simbòlicament, la teva independència.

Anuncis