BURLESCA TIRORIRO

Featured image

Coses del temps.
Coses de la vida.
Coses de les coses que cadascú fa amb el seu temps, en la seva vida.

Coses de les relacions interpersonals.
Coses de tenir o no tenir en compte els altres.
Coses de tenir o no tenir en compte les relacions interpersonals que tenim amb els altres.

Coses de la voluntat.
Coses de mantenir velles amistats.
Coses de mantenir la voluntat de mantenir velles amistat.

Coses de l’espai i la distància.
Coses de prioritats.
Coses de deixar que la distància i l’espai canviin les teves prioritats.

Coses d’oblidar.
Coses de l’amistat.
Coses d’oblidar l’amistat que t’unia a algú altre.

Coses que passen.
Coses inevitables.
Coses que inevitablement passaran un dia o un altre.

Però no és cosa d’acabar de malmetre la “cosa”.
Però no és cosa d’aparèixer un dia del no res.
Però no és cosa de caure rendida al seus peus quan aquell dia et demanen que els salvis la vida.
Però no és cosa d’ignorar durant anys.
Però no és cosa d’haver-se mantingut a l’espera durant tants mesos.

És cosa de perdre la vena dels ulls,
i finalment,
cosa de desprendre’s del que era important,
del que era un miratge,
i oblidar tota possibilitat de tornar
a la cosa de quan només
era cosa de dipositar tota la confiança
en aquell receptacle de persona
a qui anomenaves “amistat”.

Silenci, que plou.

PhotoGrid_1429182978691

Avui el dia i tu no esteu massa ben avinguts. Ell vol ploure. Tu vols que sigui brillant. T’estaries a casa, però el temps, el del rellotge, no el del cel, ha volgut que avui tornis quan es faci fosc. I ara ja plou, i ens haurem de calçar, i agafar el paraigua divertit que et recorda a quan hauries pogut saltar als bassals de petit però no ho feies perquè eres bon nen, assenyat, pacient. On eres quan encara tenies capacitat de volar?

Què no vull, pel 2012

Avorrir-me (i que la vida no tingui gust).
Trencar-me (i punxar-me amb els meus propis trossos).
Ensopir-me (i tenir cada dia més tristor).
Patir-me (i oblidar què sóc i sofrir les conseqüències).
Emparellar-me (i lligar-me i fer nusos i no poder deslligar-los).
Encarcarar-me (i perdre mobilitat).
Hipotecar-me (i pertànyer per sempre a un banc).
Oblidar-me (i no saber on sóc).
Angoixar-me (i que vinguin els nusos que m’ofeguen a vegades la gola).
Cansar-me (i no voler viure prou).
Descolorir-me (i que tot es torni gris).