Sang i llet agra.

He creat vida.
Vaig gestar un cos amb ànima i sentiments, la Persona.
L’alimento. L’acarono. L’abraço.teta
Menja. Caga. Pixa. Vomita. Creix. Viu. Estima. Sent.

La meva roba fa olor de llet agra.
De llet digerida.
Sóc llet.
La meva llet.
La que jo fabrico i emmagatzemo continuament fins que el meu fill necessita beure’n.

Mama. Mama de les meves mames.
Aprèn. Plora. Crida. Remuga.
A crits reclama el que és seu.
Amb tres mesos ja és prou independent per saber el que necessita.
Ja té la força per fer-se valer, per dir que és aquí.
Per dir que ell també ha de ser escoltat.

I entretant torna a mi la sang.
La meva sang.
La que jo acumulo en el meu úter i s’escapa quan un òvul no s’hi enganxa
Cada mes tornarà a desprendre’s per caure, per perdre’s, per ser un riu.
Mai em banyaré dues vegades en la mateixa sang.

Sang i llet agra.

Les muntanyes russes que venen i van.
El cicle de quatre estacions que cada mes transporten sensacions que em desdefineixen.

Com conviure amb ambdós estats?
Els revolts i els ràpids d’un riu de sang.
Les cascades i els gorgs d’un riu de llet.

Sóc hormona,
sóc tendresa,
sóc una abraçada imaneta
sóc calidesa.

Ell fet de la meva sang i de la meva llet desprèn una pau mai sentida.
Puresa i felicitat concentrats en la genuïtat d’un somriure a punt de ser alimentat.

“Tu antes”, per Gris i Yas.

Tu antes mimabas.
Tu antes me mirabas.
Tu antes me soñabas.
Tu antes me deshacías.
Tu antes me ansiabas.
Tu antes me admirabas.
Tu antes me aprendías.
Tu antes me contabas.

El dia 23 de juliol estava tornant en un MD de Flaçà a Barcelona, i em vaig trobar un tuit de la Gris que em va inspirar una resposta.

 

A partir d’aquí ens vam anar contestant l’una a l’altra fent la micropoesia 2.0 que has pogut llegir a dalt.

Va ser divertit i curiós com ens vam entendre i com anavem posant els nostres granets de sorra. Al cap i a la fi cadascuna devia pensar en una història seva posant-hi una mica d’ella. Històries diferents, sentiments universals.

Encara podriem continuar posant un verb rere l’altre, tot el twitter sencer participant en una fila de sentiments i sensacions que ens fan assemblar moltíssim a tots entre nosaltres.

Gràcies Gris per la bona estona! 🙂

Mexico

Hubo un dia en que me enamoré de Mexico.
De su piel.
De su roce.
De sus viajes a sus espaldas.
De sus mujeres en sus ojos y en su ser.

De su vida hecha de  vida.
De su mirada curiosa.
De su risa franca y clara.
De sus manos en mis manos.
De mis besos en sus besos.

De su pasión por descubrir.
De sus fronteras cruzadas.
De sus tequilas, sus vinos y sus cervezas.
De su Francia, de su Honduras, de su España.

Hubo un dia en que Mexico cruzó el charco.
No sabré si habrá
más besos en mis besos,
más manos en sus manos,
más vinos y tequilas,
más viajes en un Atlas.

Cala Ratjada.

Obre els ulls i es troba dins l’habitació banyada per la llum del matí. Despertar natural. En uns minuts s’aixecarà del llit i abans d’esmorzar, abans de res, posant-se el banyador o no, es llançarà a la piscina per sentir la fredor de l’aigua i l’absència de gravetat.

El primer contacte amb la gelor la despertarà definitivament, i poc a poc el cos estremit s’habituarà a la temperatura. Flotant amb els ulls tancats sentint l’escalfor del sol no voldria estar enlloc més que en aquest moment inconnex amb les hores i el temps.
Neda una estona i flota durant una altra, es va deixant arrugar per la humitat. Quan sent que la son ha marxat i comença a sentir-se molt desperta es decideix a agafar l’escala i sortir de l’aigua.
Nua o no es passeja pel pati de la casa fins a tornar a entrar a la seva habitació on la llum ha canviat però segueix banyant el llit. Al bany agafa la tovallola i s’eixuga. Seu al llit i s’estira una estona més deixant-se acariciar pel sol i amb l’escalfor s’endormisca i torna a tenir un somni on l’estiu és etern i només s’ha de preocupar de passejar per una platja cristal·lina.
Uns minuts més tard es desperta i el seu cos li indica que ja és hora de dinar.

Més Amélie Nothomb!!

Give me more!!!!!
Aprofito que estic a terres francofones i adquireixo encara més llibres d’aquesta dona!!
Higyene de l’assassin es tremendissim!! Bonissim, tècnic, excellent!!!
Un dia hauré de dedicar una entrada sencera per parlar d’aquesta dona que escriu tan bé i que m’està atrapant tant, més que res perquè em pogueu entendre una miqueta!!
Petons!
Ja només em queden dos dies a Suissa i després dos més de tornada… Aguanta Yas, aguanta!!!!

A Suissa


Exiliada a Suissa…
Torno el dia 31.
Pero si fos per mi aquesta tarda mateix ja seria aqui a Rubi amb vosaltres…

Aiiiis… S’estava tan tan bé a casa soleta…

Jups…

Un peto a tothom!!!