Remolins

– I com és?
– Que com és?
– Sí…

(pausa)

– Comença amb alguna cosa que de cop et fa clic al cervell i et fa recordar el que no vols recordar. Sentiments basicament. Aleshores se’t fa un nus enorme a la gola i fa mal. Aquest mal es trasllada al fons de la boca, on s’acaba el paladar. On hi ha les angines. No se com dir-t’ho. Un remolí format per allò en que havies pensat s’apodera del teu cervell i per un moment sents que et pots morir de com pesa. I respires fort perquè no tens prou aire per treure fora tot el que tens. Potser les llàgimres salten i fan mal. I si tens sort i t’adones a temps de tot això, tu mateixa amb la raó ho atures, ho controles. Ho canalitzes. I hi segueixes pensant una mica, però res s’apodera de la teva ment. Tot i així, durant una estona, tens por.
– De què?

(pausa)

– De que tot i intentar-ho no ho controlis i passis una altra vegada una de les pitjors nits de la teva vida.

(pausa)

– Plorant?
– Oh, no només plorant. Morint. Volent-te morir. I tu sense morir-te. Plores i ofegues els crits per què no et sentin i per no sentir-te. I vols una abraçada molt forta, molt forta. D’aquelles que arriben al moment oportú, d’aquelles que et salven. I no arriba perquè estas sola. Al llit. Tu i la teva… buidor. T’adorms i sembla que el descans arriba, però al matí et despertes i tot segueix més o menys igual. Però la situació ja està controlada, així que no expliques a ningú la nit passada. En la ment la petita maquinària encara gira fent-te sentir una mica com a la nit.
– Sort que arribes a controlar-ho.
– No sempre es controla. A vegades el record és tan fort que és impossible fer-lo parar. Com aquest matí. quan m’has vist.

(pausa)

– M’he espantat molt, pensava que t’ofegaves. Desseguida he vist que et posaves millor. Però m’has donat un bon…
– És que sí que m’ofegava, sempre m’ofego. A vegades em marejo perquè l’aire no m’arriba prou bé al cervell.

(pausa)

– Et puc fer una pregunta?
– A veure.

(pausa)

– Què t’ho ha fet això avui?
– Una cançó m’ha fet recordar que no veuré mai més la persona amb qui havia de viure tota la vida.

Anuncis

CANÇONS ENTRE LA POLS AL TEATRENEU!!!

Recordeu que una vegada us vaig parlar d’una producció anomenada Cançons entre la Pols de la companyia Jo’t-m????

I que us vaig dir que arribarien molt molt lluny??

Doncs ja comencen a fer els seus segons passos professionals més enllà de les terres Vallesanes i a ser molt ben considerats dins aquest món que és el del teatre. I més concretament el teatre musical.

A partir del 12 de novembre, els podreu veure els dimecres a les 21 hores al Teatreneu, Barcelona.

Si els aneu a veure, no us sentireu gens decebuts. Davant aquest repte de tenir una funció setmanal, la companyia buscarà ser encara més grans del que ja són per fer arribar a tots els espectadors la seva força i la seva màgia tot creixent sobre un escenari que es faran seu i una sala emocionada de rebre una tan gran il·lusió com la seva. Música, emoció i unes veus formidables que cada dia milloren una mica més.

Ja sabeu, a partir del 12 de novembre, Jo’t-m al TeatreNeu (C/Terol n 26), tots els dimecres a les 21 hores.

JO-t’m (Jove Teatre Musical)

Una companyia de joves artistes estudiants de diferents escoles d’interpretació i cant i amb moltíssim talent. L’escenari és el seu habitat natural

Una companyia que neix d’una inquietud i de les ganes de viure aquest món que els apassiona des de dins. No només mirar-se’l.

JO-t’m es crea durant l’agost de 2007 amb un objectiu clar. Fer conèixer els musicals al món, obrir-se un camí en l’univers de les sensacions i transmetre-les, i una gran il·lusió per créixer professionalment.

El seu primer projecte, Cançons entre la pols, esta constituït per diverses cançons de diferents musicals mundialment coneguts com, Wicked, The Lyon King, Into the Woods, The Producers, Jesuschrist Superstar i molts més. Les cançons es van enllaçant les unes amb les altres a través de la història del Bernat i la Cristina, que han rebut en herència el vell teatre del seu avi. No saben que fer-ne, si destruir-lo i guanyar uns diners per ells venent-lo com a terreny per construcció d’habitatges, o intentar recuperar-lo per oferir un nou espai per la gent del barri i per donar oportunitats a nous artistes.

Els cantants i actors d’aquesta companyia són joves però no inexperts. Tenen molta experiència i l’espectacle que ofereixen és de molt bona qualitat. La marca que els defineix és il·lusió, esforç i força, molta força.

Ara preparen un nou projecte: El guardià de les paraules. Una adaptació de la pel·licula de l’any 1994 protagonitzada per Macaulay Culkin i Christopher Lloyd i dirigida per Pixote i Maurice Hunt. La pel·licula ens parla d’un nen molt poruc i espantat de la vida. Per ell cada gest és un perill per la seva integritat física i psiquica.

Un dia que ha de sortir, en contra de la seva voluntat, a comprar uns claus pel seu pare es posa a ploure torrencialment i s’ha de refugiar en una biblioteca. Aquí coneixerà al bibliotecari, un home ben peculiar.

Mentre el nen mira un sostre tot pintat amb representacions de diferents novel·les, la pintura barrejada amb l’aigua que raja del cel, comença a desfer-se i a inundar la biblioteca arrassant amb tot al seu pas i convertint-ho en un dibuix animat. El nen no aconsegeuix escapar-ne i finalment també és convertit en un dibuix.

A partir d’aquí conèix al Guardià de les Paraules i a uns personatges anomenats Aventura, Fantasia i Terror, que l’ajudaràn a tornar al seu estat humà i a combatre les seves pors i limitacions tot passant per les més terrorifiques i fantàstiques històries que la literatura ens ha donat.

El projecte encara està en fase de pre-producció, però donat el rodatge que la companyia ja té i les ganes, encara més fortes ara després d’haver pogut tastar el plaer de mostrar el seu treball damunt d’un escenari i davant d’un públic ha anat en augment, es pot predir que JO-t’m vé trepitjant ben fort. I amb la il·lusió de que Tu, i Tu, i Tu, els vagis a veure. 😉

més informació sobre la companyia: http://teatremusicaljove.blogspot.com/