Sans famille, d’Hector Malot

Nous restâmes plusieurs semaines à Lyon, et tout le temps que j’eus à moi, je le passai sur les quais du Rhône et de la Saône; je connais les ponts d’Ainay, de Tilsitt, de la Guillotière ou de l’Hôtel-Dieu, aussi bien qu’un Lyonnais de naissance. 

Ens vam quedar durant moltes setmanes a Lió, i tot el temps que vaig tenir per mi, el vaig passar sobre els molls del Rhône i la Saona; conec els ponts d’Ainay, de Tilsitt, de la Guillotière o de l’Hôtel-Dieu, tan bé com un Lionès de naixement. 

Esta nevant a bots i barrals!!

Portava dies queixant-me del fred, de les baixes temperatures, de portar massa capes de roba i mai suficients.

Del fred que es cola rere les orelles i en els vidres de les ulleres quan bufes massa i fa que s’entelin.
Quan fa vent i no hi ha manera de fer sortir la gelor de dins l’abric.
En el moment que surts de casa i el fred se’t cola sota la faldilla perquè has decidit no anar en pantalons per no mullar-los…
Quan no serveix de res portar dos pantalons a la vegada.
Espantant-me cada vegada que llegeixo que pel matí estarem a menys set graus…
Però aleshores, va i es posa a nevar.
I és com si veiés la neu per primera vegada. Tota una capa de sucre glaç per sobre els carrers, fent més bonica la ciutat. Més dolça. És aleshores quan penses que tan de fred valia la pena si era per poder veure tot un mantell blanc il·luminant-ho tot…

Lió


Un mapa de Lió,

una sabata dreta,
una sabata esquerra,
i els mitjons.
I encabint-hi
ja estas llesta per marxar
a fer la teva primera passejada
sola i anònima
pels carrers de la ciutat.
Primer contacte
com una primera mirada,
a un amic,
o a un enamorat.
Un primer moment per recordar,
perquè mai coneixeràs tan poc una ciutat
com quan la descobreixes amb els ulls nets
de nous carrers per descobrir.