Sang i llet agra.

He creat vida.
Vaig gestar un cos amb ànima i sentiments, la Persona.
L’alimento. L’acarono. L’abraço.teta
Menja. Caga. Pixa. Vomita. Creix. Viu. Estima. Sent.

La meva roba fa olor de llet agra.
De llet digerida.
Sóc llet.
La meva llet.
La que jo fabrico i emmagatzemo continuament fins que el meu fill necessita beure’n.

Mama. Mama de les meves mames.
Aprèn. Plora. Crida. Remuga.
A crits reclama el que és seu.
Amb tres mesos ja és prou independent per saber el que necessita.
Ja té la força per fer-se valer, per dir que és aquí.
Per dir que ell també ha de ser escoltat.

I entretant torna a mi la sang.
La meva sang.
La que jo acumulo en el meu úter i s’escapa quan un òvul no s’hi enganxa
Cada mes tornarà a desprendre’s per caure, per perdre’s, per ser un riu.
Mai em banyaré dues vegades en la mateixa sang.

Sang i llet agra.

Les muntanyes russes que venen i van.
El cicle de quatre estacions que cada mes transporten sensacions que em desdefineixen.

Com conviure amb ambdós estats?
Els revolts i els ràpids d’un riu de sang.
Les cascades i els gorgs d’un riu de llet.

Sóc hormona,
sóc tendresa,
sóc una abraçada imaneta
sóc calidesa.

Ell fet de la meva sang i de la meva llet desprèn una pau mai sentida.
Puresa i felicitat concentrats en la genuïtat d’un somriure a punt de ser alimentat.

Anuncis

LA FOTO DE LA SETMANA

Els meus companys de pis, exceptuant a la Maria que no li agrada que li facin fotos…
Un dia abans d’anar a fer unes birretes a la… plaça del Sol?… bé, a quatre passes perquè vam anar a Gràcia!

Perquè no coneixes de res a tres personetes i de cop et trobes que cada dia els has de veure les cares de morts de son i les lleganyes, i esmorzar amb ells, i la cara de cansats a la nit, i et fas el sopar amb companyia i converses i caceres de mobles… I anar a dormir a les mil… I sí, per força els acabes agafant afecte… Poc a poquet mentre van passant els dies i els sopars… I mentre casa nostra és cada vegada més una petita llar…

LA FOTO DE LA SETMANA

Dins aquestes bossetes penjades entre uns quants abres es contenia el secret més ben guardat en forma de puzzles…
Els equips de caps. Les cares de tots i cada un dels pressumptament responsables adults que portarem el Guspira endavant aquest any…
Els que any rere any eduquem i fem créixer tots aquests nens que a campaments tant d’estiu com de primavera ens acaben robant el cor i ens fan oblidar tota intenció de deixar la nostra etapa al Cau per deixar a les noves generacions viure el que és ser caps tots sols…
Tornar a començar… És un plaer!!!!!

LA FOTO DE LA SETMANA

Les casualitats no existeixen…
Ningú controla el que passa dins una rentadora quan gira i gira, aquest cor blau hi havia de ser… I me l’havia de trobar. I fer-me gràcia.

I per això vaig fer la foto… Perquè no és lleig que un cor doni voltes i voltes sobre si mateix.
I no és dolent mentre després de tant de mareig s’aturi i s’airegi per assecar-se…

I ja el farem servir més tard…
Quan estigui sec i no quedi rastre d’aigua i sabó.
Sobretot de sabó, que pica si no s’envà bé…