L’última compra. (I)

Quan la policía va arribar a l’escena del crim, el que van trobar era molt lleig, trist i mort. Una senyora, d’uns 70 anys estesa al terra, al mig d’un carrer transitat. El seu carro de la compra antic, de color gris i desmanegat, reposava al terra, amb tot el seu contingut desendreçat, els yougurts explotats, les croquetes congelades desfetes, el peix descomposat sobre el ciment. Els platans, els enciams i una dotzena d’ous esclafats pel terra, banyats en la sang que havia rajat sense repòs del coll de la pobra dona. La velleta havia tingut la mala sort d’estampar-se contra la vorera quan va caure i li havia reventat el crani. El seu cervell havia quedat escampat sobre el ciment. L’expressió de la dona era de sorpresa i de pau a la vegada. Potser esperava morir com abans millor, potser no esperava que fós així.

Escrit a terra, amb sang, hi havia un número. 1412.

A l’altra banda de la ciutat, un jove de divuit anys, amb una bossa de plàstic on hi du una cocacola i una bossa de patates, no sap encara que li queden poques hores de vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s