Els meus arquitectes.

Els meus pares són d’aquestes persones que han hagut de marxar a un altre país per poder sobreviure. Han deixat enrere els seus fills, ja adults, sabent que ens podien, més que menys, deixar-nos fer sols. Han deixat enrere una vida, una feina, que no els satisfeia i que ens escanyava economicament i personal, que de fet els ensorrava. Han tingut l’oportunitat de fer la feina per la qual es van formar, i encara es formen, en un altre país. Han marxat per poder alliberar-se de coses que aquí els pesaven massa. I tot i així tant a ells com a nosaltres ens ha fet mal aquesta esparracada injusta. Després de tots els esforços posats en poder viure bé aquí, se n’han hagut d’anar.

Es van esforçar, tal i com diu la segona meitat de la cançó, per tenir una casa on hi capiguéssim tots, un gran menjador. Una casa amb un pati que ara te una olivera i un llimoner on abans hi havia un gronxador, i tenim un veí manobre que és un catxondo i de petits al carrer hi celebravem el Sant Joan. Però sobretot, sobretot, ells ens han fet com som, sabem dir no quan pensem i desitgem que no, i ens han deixat fer sols per equivocar-nos i aprendre, però també perquè descobrissim que ho podiem fer sols. I s’han equivocat, en més d’una ocasió, però qui no s’equivoca? Hem crescut sans, vius, independents, desitjant sempre aprendre i anar endavant. Encarant dificultats i abraçant-nos sempre que ha fet falta. Els meus arquitectes, els meus constructors, ho han fet prou bé, ells van posar les bases, ens han ensenyat com es fan servir les eines, i quan ens tornem a equivocar hi tornaràn a ser per donar-nos l’empenta que ens aixequi.

Amb els anys aprens
que tenir un bon pla
és l’única manera
de poder reduir el marge d’error.

Tu t’hi estàs fins tard calculant-ho tot.
I malgrat la son,
un esforç per escriure el que penses
tant senzillament com pots.
Però no hi ha prou café
per desvetllar-te tanta estona.
I els ulls es van rendint,
tu ni te n’adones.
Dorm, arquitecte, dorm,
que el que estas intentant
és del tot impossible.
i que no depén de tu,
hi ha un projecte
que no es pot preveure.
La vida la fa cadascú.

I una casa on hi capiguem tots,
un espai amb cuina-menjador.
I deixar que a la tarda entri el sol,
i finestres de 4×2.

I que tingui sentit de l’humor,
i un saber-se triar bé els amics,
i un caure que el faci més fort.
I la força per saber dir no.

I un jardí on s’hi pugui ballar,
un portal que convidi a passar,
i un veí, un catxondo mental.
I una taula al carrer per Sant Joan.

I que et diguin que ho has fet preu bé.
I que visqui el que tu no has pogut.
Fer-lo llest, que no tingui mai por.
I saber quan deixar-lo fer sol.

Anuncis

Un pensament sobre “Els meus arquitectes.

  1. Gràcies. Ets un sol. Orgull de pare. Em recordes que jo, a la teva edat, també tenia moments en els que m’agafava la passió de viure, de descobrir, de descobrir que podia ser jo, i me’n adonava de la motxilla que els avis em van passar per a fer el viatge que estic fent, i els ho agraïa. Sentia una gratitud molt gran perquè me’n adonava de tot el que m’havien deixat. Em van formar per a ser capaç de resistir i lluitar, em van ensenyar que la vida era respondre positivament a les dificultats, em van deixar ser jo mateix, prendre les decisions, a pensar lliurement i a ser responsable, i em van fer entrar en aquest àmbit que ve de lluny, aquest riu que no s’acaba mai, que ve de la nit dels temps i que es diu estimar. I em van ensenyar la importància de ser coherent, de fugir del fanatisme. Gràcies per posar-me en la categoria de arquitecte. I gràcies per ser com ets, sempre capaç de refer el projecte, de tirar a terra un mur si fa falta per a refer-lo de nou per a millorar el àmbit de la teva vida. Capaç de deixar-te revoltar per el que no t’agrada. Inconformista quan cal. Sensible. Somiadora. Artista. Un petó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s