Funàmbula

Funambulant a través de l’aire,
veient des de lluny els núvols als quals vols arribar.

Compte, la cosa es complica,
un cop de vent s’endú el teu equilibri
i et fa trontollar.

El cable fa una ona estranya
i no saps on t’agafaràs,
com t’aguantaràs.

Decideixes seure una estona
per pensar en com continuar.

Divises el cel que és casa teva,
estudies els núvols als quals vols arribar.

Com més penses més s’allunyen.

No tens temps per perdre.

Saps del cert que els núvols no són la fita,
si no el camí que camines cap a ells.

Caminante no hay camino,
se hace camino al andar. 

Mentre avances aprens el que et fa falta
per poder seguir caminant.

Arriba un moment que t’adones
que has de deixar de pensar
i continuar,
actuar,
regir la teva vida.

Aferrant-te a les regnes que et pertanyen,
escollint bé els corrents d’aigua,
d’aire,
de vida
que t’ajudaran a avançar.

Anuncis

Un pensament sobre “Funàmbula

  1. Mola.
    D’alguna manera expressa la mateixa idea del Viatge a Ítaca o del Happiness is the Road. Però el component “aeri” m’agrada especialment.

    Gràcies. 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s