Sigur Rós + Gossos i un Solstici.

Estàs en un concert. Les cançons es succeixen l’una darrere l’altra, te les saps, o no, et sonen, o no les havies escoltat mai abans. Es van enfilant una a una i et vas emocionant. Crides, cantes, abraces, t’agafes de la mà a una de les dues amigues que vénen amb tu i amb qui comparteixes aquest moment únic.

De cop, a l’escenari es fa silenci. Els quatre de cinc s’amaguen una mica i un d’ells s’acosta al piano. Comencen a sonar unes cinc o sis notes que a Islandia algú va decidir unir per fer una meravella. Entre el públic es fa un silenci relatiu. En tu les notes, el piano, la intensitat, el moment, el sentiment, el record, i un nom es comencen a concentrar dins teu entre el teu cervell i el teu cor. Et quedes astorada de la rapidesa en que la melodia t’ha fulminat.

No existeixes, no hi ets, has oblidat la resta del concert, vius el moment, escoltes, alucines.Seguint després d’aquesta intro, la cançó comença. L’havies escoltada abans, però no prou com per conèixer-la. Et parla d’estar sol, d’abandonar-se, de no poder oblidar una mirada, un missatge, de viure en un precipici i ser capaç de no saltar. Alguna frase t’acarona brutalment i encara fa més connexions dins teu.Finalment, passa: una llàgrima rodola avall sense poder aturar-la ni voler evitar-la. Aquest munt de sensacions provocades per dues cançons que mai hauries connectat i t’han fet viure una explosió es queden amb tu per la resta del concert. Ja no plores. Però la brutalitat del moment es queda amb tu. Després d’això, el llistó dels sentiments viscuts en concerts queda ben alt.

M’agrada sentir que estic viva, i ahir Gossos amb l’ajuda de Sigur Rós, ho van fer. De manera brutal i dolça al mateix temps. Com bona part del que sentim en aquesta vida. Com l’aire que t’insuflen amb un boca a boca quan has perdut la consciència, la música t’ha fet reviure per començar de nou.
Anuncis

3 pensaments sobre “Sigur Rós + Gossos i un Solstici.

  1. ei, hola! he vist el teu comentari al blog dels amics de les arts cantant gossos, i m'ha fet curiositat d'entrar a fer un vistassu. I sorpresa!! M'ha agradat aquest post!!El darrer cop que vaig veure els gossos va ser a cerdanyola del vallès, fa 15 dies i també em vaig quedar fascinada amb el solo de piano de l'Oriol. porto molts concerts de gossos a l'esquena, però no deixen mai de sorprendre'm. però el que més m'ha sorprès és que fos un tema de Sigur Ros… no és que sigui gaire fan del grup islandés, però no entenc com se m'ha pogut passar per alt, quan hoppippolla juntament amb sé lest són les que més m 'agraden!!

  2. Yasmina,Tal i com la Glòria del primer comentari, també he arribat al teu bloc per un comentari teu a un post explicatiu dels castells… També he vingut a fer una ullada… I a mi també m'ha encantat aquest post! Fa cosa d'un mes vaig visitar Islàndia i tinc un llibre sobre la música a l'il·la… En Sigur Rós és tota una llegenda per allà! Bueno… Res més. Continuo llegint el teu bloc. :)Salutacions, Raul.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s