Els Amics a Sant Quirze

Nova crònica! Sí, em podeu dir grupi, em podeu dir motivada de la vida, em podeu dir el que volgueu.
En tres dies, he anat a dos concerts d’Els Amics de les Arts i com és normal, en tres dies, dues cròniques de concert. 🙂
Arribem amb la Yáiza i la Laura amb molt temps de sobres a Sant Quirze. Quan sortim del cotxe i ens posem de camí a l’escenari, una furgoneta se’ns fica pel mig i quasi ens atropella… Després descobriríem que els que van dins la furgo no son uns altres que Els Amics…
Es posen a fer les proves de so, i res de “si, si”, “va, va”. En un moment donat, el Dani parla pel micro i pregunta al públic que ja hi ha si per casualitat hi ha algú que té un “transformador de 12 wats” perquè el seu se li ha petat i sense ell el piano no se sentirà durant el concert! Arrel d’això, la Laura deixa anar la broma de la nit: “Ara el Dani Alegret, està Tristet…” (tucutún, psshhhh)
Com que venim amb temps ens asseiem a xerrar i observem al nostre voltant. Encara no hi ha massa gent, però constatem que hi ha molta canalla, asseguda a terra davant l’escenari. No me’n puc estar i faig la foto. Són tan monos, tan sincers. Mentre tots ens estem morint de ganes per fer el que estan fent ells, els nens i nenes gaudeixen del privilegi de veure el procés de les proves de so.

Les tres ens acabem convencent les unes a les altres que hem de fer com aquests nens. Aixecar-nos i seure davant l’escenari. Sense pensar que si ens veuran, que si es molt grupi, que si és molt ridícul… Val a dir, que després que nosaltres ho fem més grupets s’uneixen a la iniciativa i van arribant. Estem ben atentes perquè volem ser a primera fila. Objectiu de la nit: fer moltes fotos! Com que l’escenari és baix, tindrem tota la colla a mà per veure’ls les cares.

En un concert, com en el teatre, les expressions facials donen un gran plus a l’actuació. Pots observar la brillantor dels ulls, la disposició dels cossos quan entren en acció, les complicitats que existeixen entre els que actuen… Els tenim tant a la vora que podem veure això, i veiem en un pla fantàstic els vents de la Bed&Banda…

Al mateix temps, mentre no comença ens hem repenjat a la paret de l’escenari, que ningú ens robi el lloc! I el que veiem és això: Tota la fila de nens asseguts a terra, i la resta de gent darrere d’ells. La nostra vena maternal, de caps i monitores ens fa preocupar-nos de si els xafaran, de si no veuran res…
En un moment donat, el que esperàvem comença: tothom s’avança cap a l’escenari, i constatem que tothom és molt bona persona i deixa els nens posar-se davant. Que probablement s’ho mereixen més que ningú. O no portaven dues hores esperant a terra per tenir la millor fila? I qui millor que els nens per veure-ho tot amb la novetat i la il·lusió que comporta anar fent-t’ho tot per primera vegada. Esta clar que la nena que teniem al costat se les sabia totes, de bat a bat… no de gom a gom… no tampoc, de dalt a baix! I que no li podien brillar més els ulls tenint de primer pla al Ferran i al Joan Enric… “il n’y a pas de hasard, il s’agit de la grandeur de ce qui est petit…”
I com a cada vegada els detallets i gestos se succeeixen.
De l’altre costat hi ha la primera Marta, la Gemma, que també ha vingut a veure’ls, i diem: “Mira, la Gemma!”. Tot tenint com una mena de déjà vu.
Tenim una vista privilegiada dels vents i hem de reconèixer que ens els mirem sense cap mena d’intenció de dissimular. Estem tant a prop, que tenim la impressió que si mirem tant acabaran sentint la nostra mirada sobre d’ells. Potser sí, potser no, el grupisme és una filosofia absenta de vergonya. 
Amb l’exercici seixanta, la Yáiza treu la seva botzina, ja que a Santa Coloma la botzina oficial havia mort. La fan sonar i fa una mica llufa, però és amb tota la nostra il·lusió que havíem pensat a deixar-los-la. Un exercici seixanta sense ella no és complet!
Gaudim del concert, no pot ser d’una altra manera, cantant, saltant i cridant. I preguntant sempre al final: “algún dia sentirem el codigo da vinci en directe?”. 
Acaba el concert, no tenim pressa i tenim dos objectius: fer-nos una foto amb ells i tota la banda (després de veure els vents, hem decidit que ells també hi siguin a la foto!) i que ells se la facin amb nosaltres…
Anem xerrant amb gent, és el que té tenir amics i coneguts per tot el Vallès. Mentre esperem ens anem creuant amb uns i altres i enganxem el Joan Enric. Li diem quina és la nostra missió aquesta nit i ens diu que per fer-ho ens haurem d’esperar al moment de pujar a la furgoneta, perquè ara ho estan recollint tot. I de pas ens fa de fotògraf quan volem captar l’instantània amb la banda. Al mateix temps el Kurti fa la meta foto. La foto de la foto. La foto de l’artista fent la foto als seguidors. La foto d’aquestes coses curioses que passen. 
Fent temps xerrem amb l’Eduard mentre recull algunes coses i li fem una declaració d’intencions, la foto avui no se’ns escapa! Entre una cosa i l’altra ens diu que provem de fer de Marta alguna vegada, que l’experiència és molt guai. Si fer-ho ho volem fer, almenys la Laura i jo! Però haura de ser el dia que ho proposin per un concert al Vallès.


Finalment acaben de recollir-ho tot per ajuntar-se al costat de la furgo. La Yáiza que ja ho té una mica per la mà s’hi acosta “rapidisimamente” i sense problemes es fot a xerrar. Els diem que avui veniem per VEURE la Banda. Després de camí al cotxe ens preguntem si s’ha entès o no la nostra indirecta molt directa. Sigui com sigui, a la banda se la veia molt bé…

Per segona vegada, espero que última, em torno a quedar tonta i se m’oblida dir el que és important. Que sóc la Yas del blog.

Bé, entre una cosa i l’altra el Joan Enric diu que és la primera vegada que algú es fa una foto amb ells i tota la banda. És un plaer ser els primers!

Segueixo l’exemple de la Laura i amb tota la meva decisió i sense dubtar em col·loco entre el Ferran i el Dani. Ens fan la foto. Primer objectiu assolit!!

Després el Ferran proposa que en fem una altra en plan d’equip de futbol. És aleshores que els Amics, es fan ells la foto amb les seves fans, perquè quedem les tres irremeiablement al mig de tothom! Segon objectiu assolit!

Un cop feta la foto encara xerrem uns minuts i el grup es dissol. Uns van a Barcelona, l’altre a Girona i nosaltres cap a Rubí. Diem adéu i moltes gràcies amb uns somriures d’orella a orella. Els donem encara mil gràcies i els donariem molts petons també d’agraïment.

Amb la Yáiza ens imposem que cap de els dues llegeixi la crònica de qui l’escrigui primer.

Perquè els concerts no duren només l’hora i mitja en que els cantants pugen canten i se’n van. Tot ve estructurat com en els llibres, amb plantejament, nus i desenllaç.

En el plantejament arribes al lloc del concert i és el moment en que et preguntes com anirà i parles de com han anat altres jugades, de com t’agrada tal, de com rius amb aquesta broma i de “Oh que bé que ho veurem i quines fotos que tindrem després!”, tot fent amistat.

Amb el nus és clar que ho oblides tot i concentres tota l’energia en el directe i els nou homes que tens davant. I en cantar molt molt fort les cançons i fent tot el capullo possible amb les amigues amb qui vens. I t’esperes si cal una hora per fer la foto. Perquè val la pena. Perquè són tan macos. Perquè ens fa il·lusió i a ells una mica també.

I en el desenllaç tornem a casa. Xerrem, riem, fem males bromes, parlem dels Vents de la Bed&Banda, i dels Amics, i de “ai, encara no sé quin m’agrada més”. En algun moment ens diem que a vegades en la vida ens estimem més els que “tot i que no són molt macos són molt divertits”. Tot això encara escoltant el Bed&Breakfast en el cotxe.

Arribes a casa, et fiques al llit per dormir, amb la satisfacció de no haver-te quedat amb les ganes de fer allò que volies fer. Perquè no hi ha res com fer allò que desitges…

la crònica de la Yáiza, del mateix concert: 
Anuncis

Un pensament sobre “Els Amics a Sant Quirze

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s