Els homes que treballen fent d’Amics ens fan feliços a tots!!

A veure, com ho puc dir això?
No, és que no en tinc de paraules! Un somriure d’orella a orella, sí. Però paraules? És que ja les he dit totes! L’únic que puc fer és relatar com ha anat tot…
Ens plantem (no sense penes i treballs per sortir de Rubí), a les 22:30 davant l’escenari de la plaça de l’ajuntament de Santa Coloma. Tenim sort i a aquesta hora encara no hi ha gaire gent i amb la Yáiza i el Pau ens col·loquem estratègicament al costat esquerre de l’escenari (com una mena de 4-3-3 escènic). El Pau que com bé ens ha dit trenta-mil vegades ha treballat 12 hores avui, no esta molt motivat pel concert, de fet, només havia escoltat dues vegades Els Amics en dos trajectes a Montgat, però de seguida que li dic que fan una miqueta de teatre sobre l’escenari ja s’anima una mica més…
I el concert comença i és que són tots tan Super bons nois!! Amb la Yáiza ens regalem veient les cares d’emoció del Dani quan es flipa amb el piano, observem el Joan Enric controlar-ho tot des de la seva posició de centre-dreta a l’escenari, veiem l’Eduard donant-t’ho tot amb l’expansió dels seus braços i el Ferran que amb la mirada ho diu tot!

M’emociono amb el piano de Per mars i muntanyes, que des del concert de Sant Cugat vaig proclamar la meva preferida. Per bonica, per tendra, per dolça, perquè si fos un ninot de pelfa li faria una abraçada a la cançó!! I mirem embadalides com aquests quatre xicots flipen i s’emocionen quan senten el públic cantar el principi amb el piano… Oh! “La gallina de piel”!!

El Pau que finalment s’ha despertat de la seva letargia, escolta amb atenció Liverpool, que li toca especialment per ser un ferm defensor del planeta i per ser estudiant de Ciències Ambientals…
Entre el públic al nostre costat veiem a la Mariona, que va concursar per fer de Marta a Figueres, i diem “mira la Mariona!”. 
I gaudim, i cridem, i cantem i saltem, i truco a me germana que escolti 4-3-3, i faig fotos,ens flipem amb l’exercici seixanta, recordem una mica el passat amb Reykjavík… i riem, riem riem! Perquè saps que les bromes, els monòlegs no són sempre nous, però et fan igual de gràcia, perquè saps que algun dia a la teva vida també et faran triar entre “vermell o bordeus”… i qui sap, si no ho arriben a dir potser haguéssim llençat la olla sencera d’espaguetis contra la rajola!
Al final, fan veure que se’n van, i ens avisen, i tornen, i fan veure que se’n tornen a anar, però no! Encara tornen per cantar-nos A vegades! I ja està, s’acaba, però no s’acaba de veritat!! Observem el Joan Enric llençar la pua, que en un mal viatge li cau a terra a la noia que l’havia rebut, i ell que “mira que es buena persona”, baixa de l’escenari, recull la pua i li dóna. Molt probablement un moment que la noia mai oblidarà!!
Després ens en anem a la botigueta, que jo el CD encara no el tinc gravat… ups! firmat… I jo que dic al Joan Enric, “sóc la Yas” i que contesta: “la del blog?” i jo que m’emociono “sí!” i respon “si, unafullavoladora” i aquí jo que ja no se quin múscul més fer servir de la meva cara per somriure! Perquè carai, ja és molt que es quedin amb el teu nom dels comentaris en el seu blog, però encara més que es quedin amb el nom del teu!! Quants cantants ho fan això, quants??
Seguidament anem a pels altres, primer el Ferran, que també, oh! em “reconeix” i em dóna les gràcies, que els comentaris al blog donen molta energia. A mi? A mi? Gràcies a vosaltres per ser com sou i compartir amb tothom tot el que viviu! 
Estic tant emocionada que tot i que vull dir alguna cosa al Dani i a l’Eduard, no em surt res, res de res. Bé, alguna cosa dec haver dit, però no la recordo…

Perquè jo no ho faig mai dels mais d’anar a demanar autògrafs, ni que tingui l’actor, o el cantant a dos metres de mi no m’hi aproparé. Una mica perquè fa com por trencar aquesta aura que tenen, que es creen al voltant. Que ells estan a l’escenari, i jo aqui, i cadascú al seu lloc.

Però això amb Els Amics de les Arts no passa, perquè contacten i connecten tant amb tothom i estan tant presents encara que no estiguin de concert que aquesta aura que existeix es fa extensible i permet que la gent hi entri.

Fent-nos feliços a tots, a les canalles i a les mares, als pares i als senyors, a Jordis, Martes, Peres, Armengols, ex i novies i novios, pingüins, Violants, Manels, Dolors, Aleixos… flequers, porters, gossos… d’aquí a la Siberia, i d’allà a Reykjavic…

una vegada més, 
GRÀCIES
Anuncis

2 pensaments sobre “Els homes que treballen fent d’Amics ens fan feliços a tots!!

  1. Aaaaaaaaaaaaaaaaaaiii!!!D'acord, quan pugui esborrar la cada d'idiota que porto a sobre després d'haver llegit la teva crònica, torno i et deixo un comentari intel·ligent. Fins ara!!=D

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s