Vull entendre-ho, però no puc.

De la mateixa manera que quan vaig marxar de casa, ara que hi torno, que marxo de Lió, tampoc ho entenc. No entenc, ni em crec que d’aquí a cinc dies la meva habitació estará buida, que no hi seré. Que no hi haura el Rhône, ni la Saone, ni les seves ribes. Que tot el que estic vivint de cop es canviarà en una nova vida d’estudis, deures, i treballs. Que voldria molt continuar estant aquí coneixent gent cada setmana, seguint fent créixer les amistats que s’han anat creant. Alimentar més temps els meus ulls amb les vistes d’aquí.

Malgrat això, sé molt bé que el que m’espera a casa sera bo, serà interessant, em seguirà fent créixer, però mentre no comença, em permeto entristir-me una mica pel fet que he deixar coses bones enrere. Coses que m’han fet viure, riure, créixer, aprendre, sorprendre’m, pensar, reflexionar…

Que tot té un final, però és la primera vegada que una etapa de la meva vida te data de caducitat.

Mentre escric aquestes línies tinc un munt de roba, de papers, de llibres, de postals, de dibuixos que esperen ser organitzats dins de maletes per trobar el seu lloc a Rubí.

I al mateix temps entro jo també dins la meva propia maleta per fer l’últim viatge de tornada i al arribar, intentrar trobar el racó que em pertany. Trobar la formula perque en el trenaclosques que em forma hi encaixin les noves peces que he descobert aquí i ser capaç de muntar-me de nou allà.

Anuncis

2 pensaments sobre “Vull entendre-ho, però no puc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s