Trilogía de Nova York. Paul Auster

“Ara, més que res, sóc poeta. Cada dia m’assec a l’habitació i escric un poema. M’invento totes les paraules jo, com quan vivia a les fosques. D’aquesta manera començo a recordar coses, perquè sembli que torno a estar a les fosques. Sóc l’únic que sap què volen dir les paraules. No es poden traduir. Aquests poemes em faran famós. L’encertaran de ple. Ia, ia, ia. Uns poemes preciosos. Tan preciosos que tot el món plorarà.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s