Nothing, de Vincenzo Natali

Fa tres setmanes vaig començar un cangur per una familia. Una familia amb prou pasta per sortir molt sovint a sopar i deixar els nens amb la cangur. I una familia amb prou cor i molta amabilitat que deixen a la meva disposició televisor i un ventall enorme de pel·licules on triar dins la seva JukeBox (o com es digui). 

Així que en unes quantes nits i tardes, m’he fulit Slumdog Millionaire (oh! no se com he pogut trigar tant a veure-la!), Ocean’s 13 (no és imprescindible, però m’ho vaig passar bé) P.S: I love you (bonica, tendra, dolça, m’ho vaig passar bé també) Piratas del Caribe: al fin del mundo (idem que Ocean’s 13) i he de reconeixer que no recordo quines més he vist.

Doncs bé, ahir (que ja no és ahir, si no fa una setmana) com que no savia què triar i com que hi ha un munt de pel·licules en aquella hiper-memòria externa que no tinc ni idea de què van, ni de quin país, ni el tema, ni el genère, ni res, perquè només s’en veu el títol, vaig optar per agafar-ne una a l’atzar. I vaig caure sobre:

Nothing de Vincenzo Natali.

Comença com una peli de diumenge a la tarda en que et diuen sobre un fons negre amb lletres blanques que la història que t’explicaràn és certa, certíssima i el missatge insisteix força en aquest punt. Aleshores comença la bogeria. En dos minuts et presenten els dos personatges principals, un agorafòbic extrem i un perdedor de la vida que viuen junts. En un moment de la història, tot s’ha complicat tant (a un l’han fet fora de la feina i l’acusen de malversació de fons, a l’altre el denuncien per pedofília, i a més tenen un plaç irrisori de poques hores per abandonar el domicili perquè els han de tirar la casa a terra. Amb tot, la polícia i els que han de tirar la casa s’ajunten a la vegada devant de la casa tot provocant en el dos protagonistes un estrés i un pànic tan gran, que de cop, en el moment en que s’acaba el plaç per abandonar el domicili… tot, tot, tot, el que hi ha al voltant de la casa desapareix. I quan dic, tot, és TOT. Desapareix Canada, desapareix Amèrica i la resta de continents. El cel, el mar, l’univers. Només queda la casa, el que hi ha dins, ells i al seu voltant, res. Nothing. Una extensió blanca i tova de res de res.

Arribats en aquest punt els dos personatges comencen a flipar amb la situació, acceptar-la, descobrir un poder insòlit que han obtingut tots dos, i entendre perquè tot ha desaparegut al seu voltant. A més d’aprendre més d’ells mateixos que mai, enfadar-se, odiar-se, reconciliar-se, venjar-se, fer-se amics una altra vegada…

Total, una anada d’olla molt ben feta que us recomano àmpliament perquè passa força ràpid, és molt entretinguda i dóna per pensar.

Eliminarieu vosaltres també tot el món que us envolta per deixar de tenir preocupacions? Us eliminaria aquest buit tots els problemes? 

Aquí us deixo el trailer:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s