La lluna en quart creixent em pregunta, com és que no vens?

No era un dia com un altre, però al capi a la fi no era tan diferent.

No hi havia ni més llum, ni més ocells cantant, i encara menys gent cantant i ballant pel carrer en consonància amb el seu estat d’ànim.
No hi havia una banda sonora espectacular, només el soroll del carrer amb els 100 cotxe per horar passant un darrere l’altre.
Pol·lució, so de motors, crits, persones demanant almoina, persones ignorarnt-les, persones begudes parlant amb el seu jo perdut en algun lloc i algun espai. Adolescents sacsejant el serrell o ensenyant les calces. La crisi continuava existint. La grip H1N1 seguia tan expansiva com sempre. El govern governava, l’oposició s’oposava. Naixien nadons, morien vells. Es mataven joves i es salvaven alguns joves també.
Com cada dia, tot seguia igual.
Però ella,
ai ella.
Ella,
tenia un canvi dins que estava com la Lluna.
En quart creixent.
Títol: extret de la cançó “Els dracs no poden somniar” de les Tres bessones.
Anuncis

Un pensament sobre “La lluna en quart creixent em pregunta, com és que no vens?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s