L’escena de la serie del migdia.

Heus aquí una nova secció per el meu blog:

L’ESCENA DE LA SERIE DEL MIGDIA…
(Ella camina pel carrer dirigint-se cap a casa seva. De lluny veu que hi ha un noi que no coneix que la mira fixament. Mira cap als costats no fos cas que no la miri a ella. Però no hi ha ningú més. Al final es creuen.)
Ell- Hola! Tu ets la Maria Helena, oi?
Ella- Sí. Però tu qui ets?
Ell- No em coneixes. Soc un amic del Joan Esteve.
(Quan sent aquest nom canvia totalment l’expressió i li entra molta pressa)
Ella- Ah doncs molt bé. Bona tarda!
Ell- No, no, no! Espera!
Ella- No em facis perdre el temps eh.
Ell- És que quan t’he vist no he pogut evitar parar-te.
(Amb una molt de rancor)
Ella- Tu ets un dels amics que no em va voler presentar mai, espera que me’n recordi… Sí, el Francesc Xavier.
Ell- Sí és…
Ella- Bé doncs no tinc res a dir-te. (Marxant)
Ell- Espera siusplau!
Ella- QUÈ??? No vull saber-ne res del Joan Esteve!
Ell- Doncs t’he de demanar que el truquis.
(Sorpresa, indignada, no podent-s’ho creure)
Ella- Perdonaa?
Ell- Sí. És que està fet caldo. Crec que li aniria bé veure’t i xerrar una estona amb tu.
Ella- I què n’he de fer jo de si esta feliç o esta deprimit? Ja no te res a veure amb mi, ja no és el meu objectiu. I et recordo que va ser ell qui ho va deixar. Va ser ell qui em va donar esperances de tornar-nos a veure algun dia, dient que seguiríem mantenint el contacte i que jo li seguia important i que al final va desaparèixer sense deixar ni rastre.
Ell- Ho sé, ho sé, Maria Helena. El que passa és que se sent culpable i esta desfet per tot això. Perquè creu que no el perdonaràs mai. Té molts remordiments. Jo sempre li dic que tu ho deus haver superat i que no en tens de rancor, però no em creu. No remunta!
Ella- Ha!! Doncs que els tingui! Perquè no és que se senti culpable, és que ho és. Em va tractar com un mocador de paper, com un llumí… I encara no he rebut cap resposta a tots els perquès… Però no vull saber res d’ell!!
Ell- Precisament crec que esta al punt per ser sincer amb tu i amb ell mateix.
Ella- I a mi què. Jo ja no vull veure’l. No en trec res d’acostar-m’hi…
Ell- Sí. La resposta a totes les preguntes que t’estan passant ara mateix pel cap.
(Ella es suavitza i sembla que comença a pensar-s’ho però de cop torna a l’actitud d’abans i comença a caminar)
Ella- Jo me’n vaig. Que et vagi bé. (molt secament)
FI de l’escena.
Anuncis

2 pensaments sobre “L’escena de la serie del migdia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s