A falta de càmera…

Amb aquestes coses de l’emancipació i el seu trasllat ahir em vaig deixar la càmera de fotos allà.

No seria massa problema si no fos perquè en aquest moment, 20 i 26 del vespre hi ha un cel que és una passada i que crea una imatge de Can Fatjó força preciosa. M’hagués agradat capturar-la per la petits secció “una estona de cel…”.

Us l’intentaré descriure…

Com que ja comença a fer fosc, signe inequívoc que l’estiu s’acaba, les cases i l’ambient s’enfosqueixen. Tot és una miqueta ombrívol, per tant els llums dels carrers, taronges, ressalten, fent la seva feina, sobre les casetes apagades del carrer.

Avui fa núvol, però els núvols em dónen la impressió de ser la tapa d’una caixa que està suspesa en l’aire apunt de ser col·locada. Perquè al fons, al fons de tot, allà on el cel no acaba, just a l’alçada de la muntanya de Montserrat, els núvols acaben deixant una franja de llum que deixant a les fosques Montserrat, retallant-la, fa que es vegi més que res. Una franja de llum taronjosa, quasi blanca.

I al mig de tot aquest espectacle que la natura i la civilització m’ofereixen, hi ha la torre d’electricitat. Altres vegades hauria dit que el paisatge hagués estat molt millor sense ella. Ara penso que el fet que entorpeixi una mica la meva visió, fan que el joc de llums se m’ofereixi encara més bell, més honorable al costat de la gran torre de ferralla.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s