Petits ínfims moments…

Text del 2005. Hi ha coses que no canvien…

M’agraden les coses petites i senzilles.

Trepitjar les fulles seques mentre camino. Veure una posta o una sortida del Sol. Arribar a casa, cridar un “hola” i que hi hagi algú que contesti. Un nen petit que em mira fixament anant pel carrer, que em somrigui, i la seva cara de felicitat quan li torno el somriure.

Un boli i un paper.

Prendre un cafè amb un amic. Passejar i parar-me a parlar amb gent que no veig mai, preguntar com els va i alegrar-me que estiguin bé. Donar una abraçada en un bon moment, i també rebre-la. Un petó sorpresa a la galta.

Quan començo un llibre i no sé res del que passarà. Acabar-lo i saber-ho tot.

L’embriaguesa del riure i l’alegria. Una trucada inesperada. Les pel·lícules en versió original, subtitulades. Conèixer un nen, i veure’l créixer des que el podia agafar entre els braços fins que ja parla i corre per on les cames el porten.

L’olor dels llibres vells, plens de pols, perdurables en els anys.

Mirar des del camp o la muntanya les estrelles, que s’amaguen de les ciutats que no els fan cas, buscant Orió, les Osses o les Plèiades.

Escriure això.

Mirar els ulls de la gent amb qui parlo.

L’aroma del menjar que cuina l’àvia. L’olor a herba tallada. La de la terra mullada. La flaira a suavitzant de la roba neta encara per estendre. Els dies de pluja, mirar des de l’habitació, com les gotes s’il·luminen sota els fanals del carrer.

Acariciar el meu gat, i que ronronegi.

Adonar-me al emmirallar-me, que sense voler-ho, m’he vestit tota de blau…

Escriure cartes als amics. Donar-los regals i veure que els agrada i ho fan servir.

Conèixer gent, o conèixer-la més. Veure que els amics que estaven malament, es van refent i es troben millor.

Sentir que la meva vida és real. I que és meva, no de cap altre. Saber que no em menteixo, ni m’enganyo. Veure que la persona amb qui parlo, m’entén perfectament. Sentir que els qui estimo em comprenen bé.

Crear alguna cosa pels meus propis medis, i que m’agradi el resultat aconseguit. Aprendre paraules i coses noves.

Despertar-me amb una cançó que m’agrada. Els aplaudiments al final d’una obra i veure que a la gent li agrada com ho fas. Recuperar algú o alguna cosa que pensava perduda per sempre.

Saber que les coses senzilles, en fan una de molt gran.

Anuncis

Un pensament sobre “Petits ínfims moments…

  1. El conjunt de petites coses que conformen el nostre dia a dia, per molt insignificants que siguin, realment són les que ens fan arrencar un somriure i tenir ganes de sortir al carrer cada dia esperant que ens sorprengui.Perquè la vida no està composta d’un sol material, però tampoc és tan complexa com sembla!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s