The last Sunset. 2

I al parar-se el món, tot es va quedar en mode “pause”.

Tota fulla d’arbre caduc es quedà suspesa en el temps i l’espai.

Cada mirada brillant va romandre plena d’il·lusió.

Les mans van seguir agafades donant amor o donant la salvació.

I per un moment en la vida de cada terrícola, hi va haver present.

Y al pararse el mundo, todo se quedó en modo “pause”.
Toda hoja de árbol caduco quedó suspendida en el tiempo y el espacio.
Cada mirada brillante permaneció llena de ilusión.
Las manos siguieron agarradas dando amor o dando la salvación.
Y por un momento en la vida de cada terrícola, hubo presente.


Et en s’arrêtant le monde, tout est resté en mode “pause”.

Toute feuille d’arbre caduc devint suspendue dans le temps et l’espace.
Chaque regard brillant est resté plein d’illusion.
Les mains ont resté serrées en donnant de l’amour ou en donnant de l’aide.
Et pour un moment dans la vie de chaque terrien, il y a eu du présent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s